Quin preu poses a la vida?

Imatge de Pete Linforth en @Pixabay

Comunicats P(A)T / Noticies / prevenció

Quin preu poses a la vida?

No serà obligatori assistir a classes presencials abans de l’examen teòric per a treure’s el permís de conduir. El Director general de trànsit Sr. Pere Navarro, en la seva compareixença en la Comissió de Seguretat Viària del Congrés va explicar que s’han retirat totes les referències a l’obligatorietat d’assistir a aquestes 8 hores de classe teòrica presencial, del projecte de Reial decret que la DGT està preparant per a modificar el Reglament de Conductors.

En el seu moment, la mesura va provocar les queixes de les autoescoles digitals i que ara han estat l’única via d’estudi dels aspirants al carnet durant la pandèmia del coronavirus. A més, a la fi de l’any passat, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va fer públic un informe desfavorable amb aquesta mesura.

La formació en les Autoescoles és una de les claus més importants per a tancar la porta als sinistres viaris des d’un principi. Deshumanitzar aquest valor en pro d’un punt de vista mercantil que confronta interessos econòmics entre dos models d’ensenyament, un presencial i un altre online, resulta perillós si no s’aborda una anàlisi més profunda.

L’educació ha anat sumant les noves tecnologies també en les Autoescoles i l’obligatorietat de les 8 hores de classes presencials era una aposta per un model de formació semipresencial o “blended”. La intenció era no perdre el contacte social que es dóna a les aules de les autoescoles entre el professorat i els alumnes, entenent que hi ha valors com la sensibilització i la conscienciació que presencialment encara costa ancorar, amb durabilitat en el temps, en els futurs conductors. Ara, temem que una formació únicament online no presencial propiciarà un augment en sinistres viaris.

La mobilitat segura ha de ser una realitat en qualsevol societat cívica i per això l’educació viària ha d’existir en la nostra trajectòria d’aprenentatge com a individus al llarg de tota la nostra vida. Les Autoescoles tenen un paper molt important en estar en un lloc d’aquesta trajectòria en el qual ens formaran per a aprendre a conduir vehicles motoritzats, unes màquines que en el seu interior transporten vides, que circularan en climatologies adverses, altes velocitats,… i que també generaran riscos sobre terceres persones en circular molt pròximes a vianants en entorns urbans, esportistes en carreteres, altres vehicles amb els quals compartiran vies, etc.

 

Un conductor temerari que gaudeix de la velocitat, un conductor irresponsable que pren drogues i/o beu abans de conduir, un conductor que condueix tan relaxadament com si estigués en el sofà de la seva casa o un altre no atent per la conversa telefònica en la que està engrescat mentre condueix, són alguns dels exemples de conductes incíviques, mals hàbits, inconsciència i moltes altres coses, que han de poder combatre’s eficaçment abans que una persona se sent per primera vegada al volant d’un automòbil o prengui el manillar d’una motocicleta.

En aquesta societat de consum i de vida accelerada en què estem immersos, no solem tenir temps per a pensar en certes coses que ens envolten i que en alguns casos poden fins i tot salvar-nos la vida… o esbiaixar-nos-la.

Davant aquesta situació o debat a apostar per una formació presencial, semipresencial o online hauríem de començar a preguntant-nos quin valor donem a la formació i als exàmens que han de superar els futurs conductors i perquè creiem que existeixen aquests exàmens.

Lamentablement la idea popularitzada és que a l’autoescola es va “per a aprovar” els exàmens i aconseguir el permís i no per a aprendre a conduir. Arribats a aquesta conclusió que només es va per a aprovar, el següent pas evident va ser tractar d’anar el menys temps possible i gastar els mínims diners. Però és un greu error no donar valor al mateix temps que es precisi per a adquirir una bona formació viària impartida per les Autoescoles i no considerar que aquest temps i el cost econòmic són una inversió de present i futur per a ser un bon conductor.

La formació teòrica de les Autoescoles és greument menyspreada per massa alumnes i resulta molt generalitzada la conclusió que és més ràpid inflar-se a fer test com els que sortiran a l’examen que escoltar alguna classe o obrir el llibre. Un alumne que persegueix treure el permís invertint el mínim temps possible preferint fer test, és un alumne que no sap el valor i necessitat que té aprendre tot el Codi de Circulació i els valors cívics de mobilitat i seguretat viària, tan necessaris per a evitar sinistres. Quina classe de conductor serà aquesta persona?

Caldria preguntar-nos com hem arribat a aquest punt amb els exàmens teòrics i amb aquest menyspreu a la formació. Potser ensopeguem amb aquesta situació fa temps, quan es va estendre que hi havia alumnes que coneixien els continguts però fallaven preguntes per no entendre o interpretar bé les preguntes o les respostes i la solució ràpida va ser facilitar test per a assajar aquesta tècnica, forma i llenguatge d’examen. Possiblement hauria pogut ser millor opció haver plantejat alguna solució que de manera imperativa hagués assegurat que totes les preguntes i respostes evitessin plantejar confusió intencionada o errònia per a comprendre-les i entendre-les.

 

Això hauria millorat suspendre o aprovar a un alumne pels seus coneixements de la matèria i no per les seves capacitats d’entendre, comprendre, etc. la redacció d’algunes preguntes i respostes de l’examen test.

Necessitar o decidir practicar test facilita l’aprovat amb menys coneixements i valors adquirits menyspreant la formació i això no crea bons conductors. Cal deixar de memoritzar test i recuperar l’aprenentatge aprofitant les noves tecnologies per a millorar la formació, sense menysprear la forma presencial impartida per un professor d’autoescola, que continua sent per excel·lència la millor fórmula, ja que la nostra
necessitat de socialitzar amb altres éssers humans fa que aquesta experiència formativa sigui més profunda.

Per a l’examen pràctic, també es fan les pràctiques justes per a aprovar i no per a aprendre a conduir. La major justificació dels alumnes és el cost econòmic, però haurien de detenir-se i valorar quin cost econòmic té ser un mal conductor per haver estalviat en la formació quan això pot provocar la pèrdua d’alguna vida incloent la pròpia i tot el que això comportaria per als propis damnificats i els seus cercles pròxims de familiars, amics, entorn laboral, etc.

De totes maneres, el sistema també és perillosament benèvol i temerari facilitant que es precisin menys pràctiques i en conseqüència cap alumne que aprova ha experimentat en un entorn supervisat i segur, una frenada d’emergència, un aquaplaning, un sub/sobreviraje i moltes altres reaccions físiques dels vehicles, per la qual cosa el més probable és que alguns d’aquests conductors insuficientment preparats, davant algun imprevist realitzin un contra volant que no sabran controlar, frenin intensament en comptes de disminuir progressivament perdent l’agarri, no apreciïn excessives velocitats i es detinguin tard, no coneguin que els seus cossos no suportessin unes certes desacceleracions brusques, no hagin sentit les transferències de pesos en les corbes, acceleracions i frenades i com afecten els límits d’adherència dels pneumàtics… i moltes altres reaccions dinàmiques dels vehicles i les seves assistències electròniques.

L’aprenentatge presencial de les Autoescoles té manques i l’online les acreix. El sistema dóna als alumnes unes nocions teòriques i pràctiques per a aprovar els exàmens… però realment no els prepara per a conduir amb la seguretat, destresa, civisme, responsabilitat i consciència preventiva necessaris per a evitar sinistres viaris, tant en l’immediat present quan se’ls lliura el permís, com en el seu futur quan s’auto-desenvolupessin com a conductors. En conseqüència, si no hi ha hagut uns bons fonaments formatius en coneixements, valors i conscienciació, no podem esperar conductors “hàbils” en la conducció habitual i les situacions imprevistes, “responsables” en el compliment del Codi de Circulació, “cívics” en l’ús del vehicle i amb la població per als vianants i altres usuaris de les vies, i “assegurances” no provocant riscos ni sinistres a tercers ni sobre ells mateixos. hàbils” en la conducció habitual i les situacions imprevistes, “responsables” en el compliment del Codi de Circulació, “cívics” en l’ús del vehicle i amb la població per als vianants i altres usuaris de les vies, i “assegurances” no provocant riscos ni sinistres a tercers ni sobre ells mateixos.

També caldria parlar d’un necessari reciclatge al llarg dels anys en que es té el permís.

Quants conductors refresquen i actualitzen els seus coneixements en normativa i noves tecnologies per a conduir? I refrescar el civisme, prevenció, conseqüències al volant, sensibilització, conscienciació…?

Per a acabar caldria esmentar com millorar les revisions mèdiques necessàries per a tenir el permís o renovar-lo. Seria interessant emfatitzar l’apartat psicològic sobre l’individu per a detectar i prevenir millor, possibles comportaments perillosos al volant. D’igual forma és necessari evitar els paranys que fan conductors per a passar la revisió o el conflicte econòmic d’aquests centres que realitzen les revisions, que incita a alguns professionals a fer “vista grossa”.

En resum, si volem millors conductors en les carreteres i menys sinistres, necessitem…

  • Educació i consciència des de la infància en mobilitat segura, cívica i sostenible.
  • Formació teòrica i pràctica de qualitat i valorada en les Autoescoles per a aprendre a conduir i comportar-se al volant i no sols per a aprovar.
  • Un sistema d’examen optimitzat que no inciti tàctiques d’aprovat que danyin la formació i l’aprenentatge.
  • Reciclatge al llarg de la vida com a conductor per a refrescar i actualitzar coneixements i reforçar conscienciació i sensibilitats al volant.
  • Millors revisions mèdiques amb més èmfasi psicològic per a prevenir comportaments perillosos. Amb accés al nostre historial mèdic complet per a evitar ocultacions. I amb un servei de revisions que eviti el condicionant conflicte econòmic de l’actual sistema privatitzat de revisions.

Per José Miguel Escrig Agut, delegat de P(A)T a Castellò